lunes, 19 de septiembre de 2011

Després de la tempesta


Diuen, que després de la tempesta ve la calma…

Segurament acabo de passar una gran tempesta. Si, una tempesta tant gran que no podia veure més enllà. La llum dels llampecs m’il·luminaven la sortida, mentre jo no feia res més que seguir endavant amb allò que m’havia proposat, sense mirar el que passava al meu voltant. Ara, després d’uns dies de vent, els núvols han marxat i m’adono del que he passat, m’adono del que ha passat.

Mentre les gotes d’aigua es van eixugant, jo, mica en mica, torno a ser el que era. Els somnis que tant m’omplien tornen de nou a mi. Sembla com si tornés agafar el camí que un dia vaig emprendre però, amb una experiència al damunt que em fa veure les coses molt diferents.

Si algun dia em vaig enamorar de les muntanyes, va ser per algun motiu. I ara sembla que m’han tornat a seduir.

Santi

1 comentario: