L’altre dia uns amics em demanaven sobre la ressenya d’aquesta via. I com la intenció d’aquest blog era i és, en gran part, anar penjant les primeres ascensions que he realitzat...doncs res, aquí va el post.
Ara ja fa un temps, l’Aniol i jo vam anar a obrir una via al vessant est del Montgròs. Cim que per molts és el cor de Montserrat. Es tracta d’un cim arrodonit al centre de la muntanya des de on es poden gaudir de magnífiques vistes als 360 graus, tot un plaer pels nostres sentits.
La via va ser oberta des de baix col·locant les expansions en lliure, excepte un parell.
El primer llarg tot i una aparença ajaguda des de lluny, és el més difícil. Recordo quan anàvem el primer dia cap allà i jo li deia a l’Aniol: “El primer llarg ja veuràs que des de baix sembla bastant rampós.... “
Bueno...doncs la via comença ajaguda, però cada cop es posa més vertical, i al final del primer llarg ja és vertical!!quina vista!!jaja!!
La via ha quedat completament equipada amb parabolts.
El primer llarg és el més exigent, destaca per la seva finor, continuïtat i llargada.
Els dos següents tenen més canto.
Al tercer hi ha un tramet que s’hi ha de posar una mica de morro (vigileu).
El quart és un passeig fins a sota del cim.
Bones escalades a tots!
