Drac de Tumeneia 1

-Ei!Aniol!com va anar ahir?

-Bé,bé....(riu.....)

-Que, vas lligar eee....ets un crac....

-No,no!si jo no vaig fer res...!!

-JAJajajaja!! Bueno va, parlem de coses series!em d’anar al Drac de Tumeneia a obrir!!

-Al Drac?¿?

-Si, si!he vist unes línies boníssimes per obrir!fissures verticals en granit excel·lent per anar en lliure a tope!!

Així començava un dia de feina quan treballàvem plegats...I així va començar l’aventura...

Això si, al final érem un més, el Kiku també es va apuntar.

Ara fa dues setmanes, després de fer una “cata” de les festes de Vielha, pugem (algun amb una mica de ressaca) cap el llac superior al llac de Mar. El pla era estar un dia pujant fins a camp base, tres per escalar i un altre per baixar.

Més o menys així va ser...

El primer dia obrim la via Bola de Drac, una via fantàstica que recorre l’esperó central de la paret SW del Drac de Tumeneia. La via té molt bona roca, va seguint la lògica de la paret. Cal destacar especialment l’últim llarg, comença amb unes fissures ideals per escalar en bavaresa per, després, seguir amb unes altres on la bona tècnica de peus i algun empotrament ens ajudaran molt a progressar. La part final del llarg afluixa en dificultat però no deixa de ser una escalada com dirien alguns:BRUTAL.

Llarg4 Bola de Drac

El segon dia ens liem com “hamsters” corrent amunt i avall de la base de la paret, confonent-nos i fent el primer llarg d’una via que fa honor a qui ara, malauradament, a passat a ser un mite de l’alpinisme: Walter Bonatti.

Així, el segon dia, no obrim res, però deixem la línia estudiada pel dia següent...

El tercer dia, el gran tercer dia....jajaja!!es conya....

El tercer dia obrim la via Pela-roques. Una via molt i molt lògica ,que aprofita una fissura que ratlla un desplom del centre de la paret, per després resseguir un sistema de diedres i fissures que ens porten fins al cim. Els llargs 2,3 i 5 són de somni. I ho dic després de tornar del Midi d’Ossue...

Llarg 2...

Llarg 5....

Totes dues vies les vam obrir en el dia, escalant amb tres jocs de friends i alguns claus. Ha quedat algun clau a la paret per marcar el camí o ajudar a muntar reunió ràpidament. A la reunió 2 de la via Pela-roques va quedar equipada amb un espit i un pitó, cal dir que a la part final del llarg 2 cal vigilar amb una llastra sospitosa.

Les dues últimes fotos són després d'escalar Pela-roques. Posta de sol rapelant pel Gran Diedre, i menjant una mica abans de baixar caminant fins al camp base (detall: aquell dia tant el Kiku com jo ens vam deixar el frontal a la tenda....tela...)

Bones escalades!!

Santi

Les ressenyes les estic acabant...